Gràcies per tot Enric Pareja

Avui he rebut la trista noticia que l’Enric Pareja Martínez ens ha deixat als seus 31 anys, desprès de lluitar incansablement 9 mesos contra una malaltia que no hauria d’existir i que no vull ni pronunciar.

L’enric va ser el meu monitor d’esplai durant anys a l’Aspirantat de Sant Josep, un monitor alegre, amb energia, amb una força de motivació com poques vegades he vist amb un altre monitor/a, amb un estima enorme per el que feia i amb moltes ganes de compartir allò que sabia amb nosaltres.

Van ser pocs anys, però el record d’aquells temps sempre han existit en la meva vida.

Encara recordo Enric, aquella firma en la samarreta dels campaments «Quien se pica, ajos come». En aquells anys em va costar entendre-la, però ara se que reflectia molt de la teva forma de pensar, de la teva tranquilitat vers els problemes relatius de la vida, i de una filosofia de vida que molt tinc que apendre a dia d’avui. Sempre portaré amb mi el no poder-te dir el molt que has significat en la meva infància, i el molt que em vas ajudar i animar en aquells campaments a la teva estimada terra d’ Astúries. Avui m’has tornat a donar lliçons per allò que no he fet i que hauria d’haver fet, i et dono les gràcies. Ara t’ho puc dir, tot i que ara ja sigui tard, sempre vas ser el meu referent quan jo era monitor d’esplai i portava els nens i nenes cada dissabte. Serveixi així aquest post, com a mini-homenatge per la gran persona que vas ser.

Descansa en pau Enric, sempre estaràs en els meus millors records.